la revolució permanent

Encara miren a les velles proes
els ulls que saben els camins del mar.

Salvador Espriu

Les orquídies, encara, són ofertes
a l’embat de claror fúlgida que entra
pel finestral. Tota una civilització
s’aglutina, en l’emparrat de llum
immolada, en el retronar de l’òxid
que, el temps d’espera, ha fet
créixer. Però una passió recognoscible
blega dins el metall, fins
entossudir l’arcaic magnetisme.
Les empremtes ens prometen
un antic saber que havíem oblidat.