I, finalment, l’esplendor: ell
amunt, ella avall, ella avall,
ell amunt, el glutis batent
d’ella, l’abdomen llustrós d’ell,
els crits, els pits imparables, què
més?, què més?
Hèctor Bofill
amunt, ella avall, ella avall,
ell amunt, el glutis batent
d’ella, l’abdomen llustrós d’ell,
els crits, els pits imparables, què
més?, què més?
Hèctor Bofill
Ets el cloroform de la mètrica,
el punt additiu de la temptació.
M’infectes deliciosament
d’una malura:
la teva pell.
I, dic:
Palpar,
con ningú altre ho ha fet.
Emergir dialectes i esperar
l’imparable despullar-nos.
Mirar com l’angle es dilata assenyalant
el camí més recte on endinsar-te.
Encastats d’un fanatisme bullent,
primitiu, obrir-nos,
deixar-nos fer, i no abdicar
de la certesa del moment.
el punt additiu de la temptació.
M’infectes deliciosament
d’una malura:
la teva pell.
I, dic:
Palpar,
con ningú altre ho ha fet.
Emergir dialectes i esperar
l’imparable despullar-nos.
Mirar com l’angle es dilata assenyalant
el camí més recte on endinsar-te.
Encastats d’un fanatisme bullent,
primitiu, obrir-nos,
deixar-nos fer, i no abdicar
de la certesa del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada