gairebé esglaons

Aquest dolor
de vida cada cop
més viu. Ja res
et calma el temps.

Carles Camps Mundó

Convé, de tan en tan, submergir-nos
en el saqueig de temples i castells,
inquirir-nos en l’èxtasi de l’espera
i reobrir l’adormit inici del caminar.

Després, començar a sorprendre’ns
de l’absència de dolor i massivament
irrompre en el plaer d’arrapar-nos
a l’eterna pluja del sentir.