ophiussa

Torno d'una illa
que es fa difícil d'oblidar,
on la pell calcària
es desfà gota a gota.

l’imperceptible batec del caos

M’arrossego per l’ombra del dia

com ho fan els serpents de la nit,

i sols repto per sorres desèrtiques

que engoleix el vertigen insomne

d’un rellotge d’arena infinit!

Anna Maria Ticoulat

Tot és un espedat,
l’inici del caos,
caiguda a plom.

Somnis impossibles esdevenen
el perfecte buit per on caure
etílic de tu, per on
començar a aprendre a volar.

Anàrem a l’embarcament del dol

T’estim per sempre, aquest vespre.

Biel Mesquida

S’encavalca la partença i tota la fúria
del pensat. Envio i rebo el silenci increscendo,
mortuori, la mudesa ofegadora del buit.
El buit del teu nom de campana
que no ressona. El buit de les mans.

Saps que no sé estimar d’altre manera
que abocant-te tot l’amor, però te’n vas
a l’embarcament del dol, a la dissolta formula
d’esperar que l’heura torni a cobrir-ho tot.

tocar-te

tot ho fem per últim cop

Carles Camps

Camps de roselles per tot. Un mar
de blat per madurar. L’olor
de terra mullada endinsant-se’t.
Voldria que les paraules fossin mans
i tocar-te.

por

Rere un adéu no hi ha mai res rodó.

no ser-te

dels pous de la por
de les llacunes ermes
tornes
sense que la tènue
claredat d’aquest matí
d’hivern pugui
mai abastar-te.

Carles M. Sanuy

Una suor freda em diu la distància.

Fem passos buits i
tot el que hem perdut
sense haver-ho viscut,
ni tan sols un guany,
ens envelleix l’esperança.

Som supervivents del no ser.

palpa'm

Amantes insólitos,
nunca nos reunimos, ni por casualidad,
a oler la lluvia, ni a agitar banderas
ni a cerrar las ventanas
ni a inventar, ni siquiera
inventar
algo cierto.

Irene Gruss

L'escletxa de llum que has obert
m'il·lumina,
franquejant-te el pas
i,
t'escric:
palpa'm.

T'esperaré amb la tassa de té,
els besos amb aroma d'anís.
T'esperaré amb les mans
ofertes.