escletxa de llum

Quan arribaré, portant-te l’alta saviesa dels boscos i la
remor de les amples fulles de la nit,
tindràs un pleniluni de sínia materna per als meus
besos d’aigua llarga…

Agustí Bartra

M’endinso en una zona magnètica,
vorejant l’abisme. Tinc l’arca
aparellada, la cleda on refugiar-nos.
La lluna de maig encatifa
la fosca mar.
D’una immensitat freda és el record.
Esculls, inquieten el rumb,
però els vents són benignes
i hi ha llum al far.