És quan beso que hi veig clar
foll d'una dolça metzina
(adaptació d'uns versos de J.V. Foix)
Passeges per la ciutat i cerques la història d’un amor, per la portada, deixant-te dur per una febre erràtica que t’arrela i s’escampa.
Voldria entrar en aquest dins, somiat, voltat de misteri, i poder arrelar en el més fèrtil del teu nom indefugible.
Si ho vols, em trobaràs rere la J d’aquest joc de paraules, amb els braços oberts per acollir-te.
Anit, sota l’arbreda, bufava un vent indomable que feu ressuscitar el mite del drac.
Voldria entrar en aquest dins, somiat, voltat de misteri, i poder arrelar en el més fèrtil del teu nom indefugible.
Si ho vols, em trobaràs rere la J d’aquest joc de paraules, amb els braços oberts per acollir-te.
Anit, sota l’arbreda, bufava un vent indomable que feu ressuscitar el mite del drac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada