magnetisme

Estimava les vinyes i la terra.
Però un setembre va marxar després de la verema,
quan una mà exaltada va tocar la seva
i se’n meravellà,

Eudald Puig

-

T’escorreràs orgàstica sobre el llençol de les paraules, amb la consciència intensa del perfum de les roses. Fràgil, alenaràs, tota una vida de misteri magnètic, un remolí de bruixeria que t’envesteix. El vent, perfumat de màquies aromàtiques, et durà un calfred potent, que et recorrerà l’espinada; seran les meves mans engrapadores arremolinant-se en la inconsciència més vertadera. Tot et serà un càntic, i voldràs misericòrdia.