i tot de sobte

I tot de sobte, brosta un fogall
adolorit
per la congesta del clos.

Sovint, somio una font brollar,
una font inconeguda, que de nit
em precipita un nou germinar.

Un cruixir de saó invisible
s’apodera, de paraules abeurades
en la llarga espera.

Peregrino la teva mar,
embolcallat,
d’un desig nonat.

Segueix fent
bullir l’olla:
dinarem aviat.