Tu que creixes en el misteri de la flama
i tens el poder del mot.
Tu sempre, tu.
He decidit deixar-me seduir
per la teva gota malaia,
per la força del vent que t’atalaia.
Humit per la teva aigua cadenciosa
em floreixen marfulls, un món tangible
de cadències, va cap amunt.
M’assolello en les teves declinacions
fins a tornar-me l’esgarrifança
que et recorre tota la pell
i, fondre’m en el teu cos calent.
Un perill inflamable em penetra,
a cada nou pas
i, m’acaro a tots els cavalls desbocats
de la teva Troya.
Quina Odissea m’espera?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
bravo!
Publica un comentari a l'entrada