Tot són tentacles, tot duu escrit el teu nom. Germino impregnat pel dolor, per la força d’una llum convulsa, fortament punyit pel desig violent de tenir-te a prop. I no hi ets en el contemplar de Venècia. No hi ets per corroborar l’ofec de melangia que la tendra sentor de l’aigua em penetra; no hi ets per sufocar la roentor de la llum de la posta sobre el Gran Canal. Camino estèril per la ferralla de l’amor i em deixo arrossegar com una góndola pels canals de la devastació.
Ara només estimo aquestes lletres, que no sé ni si t’arribaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada