Un matí sense croissants, sense xocolata, sense tu. Un matí més en que se m’escampen els sentiments que havia intentat no recórrer, mentre allito tot el dolor del desig dels teus pits infranquejables. Duc imprès el teu estigma com una flama incandescent. I cerco l’entrada a l’amor per sortir d’aquest amotinament.
Me’n vaig a Venècia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Venècia... somniava desperta en Venècia fa uns dies...
Publica un comentari a l'entrada