tràngol

No sé si gemegava el claustre però la nit ens va fecundar. No sé si el pont obria el pas a l’aigua que dividia les ribes, però m’acompliria per entrar en un tràngol que s’ajoqués, d’una mar antiquíssima, en l’alenar que t’encunya. D’hipèrboles has fet el joc i amb cantells de sina el desbast.
Accepto el poder de les tempestes i el teu poder de nuar-te. Transvaso tota la potència de l’amor en una carícia. Tu, et remous en una torrentera d’espasmes.

L’origen de les marees te antecedents en la teva pell agitadora.