l’imperceptible batec del caos

M’arrossego per l’ombra del dia

com ho fan els serpents de la nit,

i sols repto per sorres desèrtiques

que engoleix el vertigen insomne

d’un rellotge d’arena infinit!

Anna Maria Ticoulat

Tot és un espedat,
l’inici del caos,
caiguda a plom.

Somnis impossibles esdevenen
el perfecte buit per on caure
etílic de tu, per on
començar a aprendre a volar.