Anàrem a l’embarcament del dol

T’estim per sempre, aquest vespre.

Biel Mesquida

S’encavalca la partença i tota la fúria
del pensat. Envio i rebo el silenci increscendo,
mortuori, la mudesa ofegadora del buit.
El buit del teu nom de campana
que no ressona. El buit de les mans.

Saps que no sé estimar d’altre manera
que abocant-te tot l’amor, però te’n vas
a l’embarcament del dol, a la dissolta formula
d’esperar que l’heura torni a cobrir-ho tot.