Em circumscrius
quan tornes a la conjugació,
al fer de dintre.
De tu neixen les simetries aclaparants
i l’enyor profund del càntic.
Senzillament improvisem el comprendre
de tant de temps de ser cercles.
Em pregunto si,
també trobaré,
entre els teus dits,
la música dels cedres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada