Había que escribir sin para qué, sin para quién.
El cuerpo se acuerda de un amor como encender la lámpara.
El silencio es tentación y promesa.
Alejandra Pizarnik
La sensibilitat amb que aculls les meves mans, aquesta sed d’aigua, és l’aquarel·la que en la seva transparència pal·latal, vibra, i pobla de somnis la desmemòria. Filament incandescent, agitació, fràgil volcà de cremor íntima. M’acato bèstia-esgarrapat per dins, envaït, atuït, desitjat d’incontinència, abrusat pel turment del teu cos de lava. A la pell se’m clava l’ardor, fiblada cel·lulada esgarrapant-me i rebento en un panteix orgànic alimentat per l’espera de més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada