vent

Tot el dia ha bufat el vent a doll. Un vent fred i insistent, petri. Un vent que ha trucat les portes de la nostàlgia. Un trànsit d’aire que m’ha entumit, i t'he enyorat. He enyorat les teves mans acaronadores recorrent el meu cos, tot el meu cos. He enyorat les meves, de mans, recorrent-te, resseguint una vegada i una altra la teva pell que em fascina, la teva pell suau, goluda, que respon com un sismògraf enregistrant totes les ones que el meu corrent de riu et vessa. He enyorat la forma que tens de deixar-te abraçar, la forma d’aixoplugar-te abandonant-te a la seguretat dels meus braços i la força que s'hi abancala. He enyorat afalagar les teves sines i el camí humit del teu sexe.

Ebri pel camí de l’extinció he recordat com nedaves per damunt de les meves ones a la manera que ho fan els dofins.