Escrivia amb signes tatuats
tot el mareig de l’allau
que la seva no presència enllunava.
Els records travessaven els rellotges de sorra
esdevinguts un desert de calda roent.
L’amor no acomplert s’escapava
a dispesa del silenci buròcrata
que llavorava la grisalla del plor.
Escrivia envestint la fosca
engalzat pel recurs amarg
de reviure la fragant nostàlgia
de no ser l’home nu que avançava
cap a les ones d’aquell mar.
Escrivia per reviure el cant
i fer-ne homenatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada