travesses

Cel ras
i cap notícia de tu.

S'entremesclen la llum enfosquida
amb les històries viscudes,
amb l'absència de les teves carícies
a la deriva d'aquest matí de fred.

Exhaust em desperto en el trajecte
d'aquest final de camí.
Als nostres peus un riu
amb ressonàncies de vagó de càrrega.

Travesses la llengua de l’aire
amb lleugeresa,
amb el reclam de la teva tendresa,
amb l’immens poder d’un cavall desbocat.

Travesses la meva nostàlgia del blanc i negre
amb la teva actitud atlètica
de preparar la distància del salt.
A vegades la gana és un tigre irisat.