dilluns, 7 de maig del 2007

noema

¿Ben bé era un far allò que desitjàvem
o bé l’esforç d’il·luminar en el text
el nom rebel que en la traducció
ni tu ni jo podríem manllevar?

Susanna Rafart

Sota la llum finíssima del matí
que omple el buit de la meva cambra
t’he recordat com aigua bullent evaporant-se.

De forma inevitable, no hi ha bes possible
en aquesta perifèria d’amor on m’aboques.
Caurà el desig begut per la distància
i ens banyarem de franc en les paraules negres
d’aquest naixent noema.

1 comentari:

Joanaina ha dit...

A la perifèria sempre hi ha un bus que et porta al centre, no?